Tranquil·litat, verticalitat i un horitzó on el verd mana i els voltors observen són reclams massa llaminers per no deixar-se caure de tant en tant per aquesta raconada. I ho fem per l’arrogant i directa Regne del Savinot, ruta que aprofita l’evident diedre-xemeneia que domina el sector.
És impossible no deixar-se seduir per aquesta raconada del Solsonès, que converteix inevitablement l’acció de l’escalada en quelcom més que un mer exercici gimnàstic. Contemplació, concentració i franquesa és tot el que ens demana Busa per poder gaudir-la com es mereix. La Jardí Botànic endemés, ajuda amb un traçat de pura lògica, on donar la…
Busa demana a estones escalar de puntetes, amb discreció, quan la consistència de la roca es torna inversament proporcional a la nostra determinació per gaudir d’aquest regne de colors càlids, boscos i espadats. La Maneras de Vivir és la clàssica de Busa, assequible, ben assegurada i amb un traçat eloqüent i variat. Una fantàstica xemeneia…
No gaire aprop d’enlloc Busa resta en un discret segon terme esperant pacient ser re-descoberta. El magnífic vessant sud de l’altiplà presenta una arrogant muralla, vertiginosament vertical i que poc a poc va desgranant els seus secrets que s’insinuen en engrescadores línies d’escalada. En aquest cas, ens decantem per una de les darreres obertures (i…